L´any 2020 no ha estat un bon any per a una humanitat afectada per una pandèmia i permanentment abocada a una crisi climàtica. Com diu un vers del poemari, «Allò que menys t´esperes et venç». Cossos afeblits està construït des del pensament que la manca de voluntat i consciència ens debilita. No aprenem del passat perquè no volem recordar ni reparar. La memòria ens porta més aviat a la venjança que al perdó. No hi ha bondat;la por i la brutalitat se´ns presenten amb mil cares diferents: desallotjaments amb càrregues policials de famílies que viuen en la precarietat;una justícia que no mereix confiança;un nen sirià bressat en una platja turca per un onatge que ens posa en evidència. No tenim cura de l´altre, ni de nosaltres mateixos ni del món. En la poesia l´autor cerca refugi per intentar entendre, i també la calma per resistir. Malauradament, ens acostumem a tot, convertint-nos en éssers indiferents.
