Avui dia sembla ben assentat que els catalans són l´enemic interior d´Espanya o, més precisament, del nacionalisme espanyol. Així és entès tant pels actors polítics actuals (siguin nacionalistes espanyols o catalans), pels politòlegs i juristes que han analitzat l´emergència dels partits de la dreta radical espanyola, com també per l´opinió pública internacional. La definició dels catalans com l´enemic intern de la nació espanyola té un correlat en les manifestacions d´anticatalanisme o catalanofòbia les quals, tot i que no són noves, han crescut els últims anys. En aquest llibre, que segueix la línia de recerca sobre el pensament polític espanyol de La unitat d´Espanya com a valor polític, es parteix d´una distinció bàsica: la noció dels catalans com a enemic interior és el resultat d´una construcció sociocultural de la ideologia nacionalista i protonacionalista espanyola, mentre que les manifestacions d´anticatalanisme o catalanofòbia són l´expressió discursiva, social, política i afectiva d´una definició prèvia d´enemistat. No són dos fenòmens separats, sinó osmòtics. El propòsit d´aquest llibre és analitzar el pinyol ideològic de la conformació de Catalunya i els catalans com a enemic interior i no tant les manifestacions de l´anticatalanisme. L´autor vol explorar el procés del perquè i com de la creació intel·lectual de l´enemic interior en una història relacional grupal (d´espanyols i catalans), així com també aproximar-se a la lògica ideològica del moment actual marcat per una fase d´alta confrontació.
