«T´has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de deb.? Un gràcies de veritat. L´expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute.» La Michka està perdent l´habilitat per parlar. Ara que les lletres i els sons li volten pel cap en un remolí incontrolable, l´anciana ha de lliurar-se a l´evidència: ja no pot viure sola. Fins i tot si aix. significa deixar casa seva. A la residència on s´instal·la, dues persones l´acompanyen: les visites de la Marie, una veïna molt propera a ella, i les sessions setmanals amb en Jér"me, un jove logopeda que l´ajuda a trobar les paraules. Ells seran els que li permetran realitzar un important últim desig: dir «gràcies» a aquells que, molts anys abans, la van acollir i li van salvar la vida. Després de Les fidelitats, Delphine de Vigan continua el seu viatge d´exploració dels sentiments, aquests llaços invisibles que defineixen les nostres relacions més íntimes amb el món i les persones, i ens ofereix un relat de múltiples veus sobre la vellesa i la gratitud. Una novel·la lluminosa que se centra en les relacions humanes, amb una agudesa immensa per explorar l´ànima dels personatges. «La novel·la de Delphine de Vigan és un himne a l´afecte, a l´agraïment, a tots aquells sentiments que ens uneixen i que ens fan humans.» Le Monde
