No té documents ni família, per aix. els guàrdies del camp de refugiats li diuen, simplement, «A». El dia que compleix deu anys comença a escriure un diari en el qual recull la seva vida al costat d´altres cinc nens no acompanyats: la cerca de menjar, els jocs, l´amistat, el record dels seus éssers estimats, els llocs d´on procedeixen? Malgrat la seva precària situació, no deixen de mantenir viu el seu desig de pertinença, de tenir algun lloc com a llar.
