El gran periodista i pensador Agustí Calvet «Gaziel» va emprendre al 1938, des de l´exili a França per la Guerra Civil, la tasca de donar continuïtat a un projecte d´història de Catalunya que li havia plantejat el polític i mecenes Francesc Cambó. El resultat va ser aquest llibre, on, amb la passió d´un genuí catalanista, però anteposant la seva objectivitat d´insubornable intel·lectual, aplega quatre assajos sobre la història de Catalunya i dels catalans. Quatre textos als quals no eludeix la conflictiva relació amb Castella, un dels temes cabdals que travessa tot el llibre, i també discuteix la nova visió sobre la història de Catalunya sorgida a partir del XIX com a fruit de la Renaixença. D´aquesta manera, Gaziel va imposar-se un ambiciós objectiu, que avui és més actual que mai: «Jo voldria una Història de Catalunya que es deixés per sempre més de contar el que hauria hagut de ser i no fou, per dir-nos el que ha estat i el que és, per veure si així podíem arribar, per fi, a veure clarament el que pot ser». Un esforç de realisme, de claredat en l´anàlisi i de subjecció als fets, que el converteix en una de les obres que millor ha captat l´essència del "problema català". Un clàssic perdurable i de lectura obligada en aquests moments.
