La filosofia, l´art i la literatura han representat l´ésser humà o, millor dit, l´home, com un ésser vertical, dret, erecte. Adriana Cavarero, una de les veus actuals més importants del pensament occidental feminista al costat de noms com els de Judith Butler o Martha Nussbaum, reflexiona en aquest llibre sobre les conseqüències i les relacions de poder que implica el discurs de la rectitud. Al llarg d´una sèrie de dotze capítols i una coda en què passa revista no només a diversos filòsofs sinó també a representacions artístiques i literàries diverses, la filòsofa italiana qüestiona que la rectitud sigui la postura pròpia de l´ésser humà i defensa que aquesta mateixa postura n´ha tapat una altra que ens és molt més pròpia, la de la inclinació, que tradicionalment l´art i la filosofia han reservat exclusivament a la dona. Cavarero planteja, doncs, la subjectivitat en termes d´inclinació i verticalitat. Mentre que en l´home recte i erecte s´hi amaga un jo tancat en si mateix, autoreferencial i autosuficient, en la inclinació se´n troba un d´altruista, obert a l´altre, sobre el qual s´aboca i no es tanca. En definitiva, es tracta d´una obra fonamental no tan sols per al pensament feminista modern sinó també per a la filosofia occidental contemporània.
