¿Què seríem sense la nostra intranquil·litat? Si, efectivament, no tenim més remei que conviure-hi, tant per tant, millor que ens l´estimem una mica. Abans que els tranquil·litzants, prefereixo els intranquils. Pertorbats, pertorbadors, m´agraden les seves giragonses, la seva exigència, la seva insatisfacció. Si de natural sou serens i pausats, no voldria introduir aquesta pedreta en les vostres ànimes tranquil·les. O potser sí. Potser us desitjo ser lleugerament pertorbats. Si més no, us desitjo el petit inconfort, la punta d´impaciència, l´alteració necessària per reprendre el camí mil·lenari que estira la massa amb la qual estem pastats els humans i la revela a ella mateixa. Rellegint la seva pr.pia existència, per. també els evangelis i altres grans obres literàries, Marion Muller-Colard, ens invita, en aquest llibre bellíssim, a compartir la nostra condició d´intranquils. Acollir el neguit, el desassossec, la inquietud, és lluitar contra el conformisme i l´adormiment.
