Tornar al cap de molts anys allà on s´ha passat la infantesa és, sens dubte, un fet revelador de com s´ha transformat el món en tot aquest temps (si el paisatge és completament diferent) o de com som nosaltres els que hem canviat (si els llocs coneguts s´han mantingut relativament intactes). Elegia d´agost reflecteix en poemes breus de vers curt aquest xoc entre l´experiència feliç del passat en un entorn quasi idíl·lic i la modificació urbanística que han experimentat els voltants de l´Escala i del Montgrí. El record d´aquells estius de comunió infantil amb la natura, en una època en què s´anava abandonant la vida rural i l´explotació dels conreus arran de pinedes, contrasta amb l´abundant edificació turística actual. Aquests poemes exposen observacions i vivències en què l´ahir i l´avui es barregen, i converteixen aquest retorn físic als indrets del passat unit a l´acte de rememorar el que va existir en una invitació per comprendre qui som, com funciona la memòria, com ens relacionem amb el món natural i com l´hem anat oblidant, juntament amb els mots que el designaven.
