El narrador de La Xef explica l´ascens i la caiguda d´una cuinera cèlebre de Bordeus de qui ell havia estat l´ajudant. La cuina, en el centre del relat, és viscuda com una experiència espiritual. Això no vol dir que el cos i el plaer en siguin absents, al contrari: són els instruments d´un viatge cap a un més enllà, perquè la Xef busca sempre arribar més lluny en la seva recerca de puresa. NDiaye explora els replecs de l´ànima de cada personatge amb la voluntat de mostrar-los nus, sense clarobscurs. El text desvela una humanitat violenta, clara, al mateix temps malenconiosa i desitjable.
