El volum que teniu a les mans ofereix per primera vegada tota la poesia escrita per T. S. Eliot (tant la que publicà com la que no) ordenada cronol.gicament, des de l´escola secundària fins a la mort. Ens permet, per tant, observar el llarg recorregut que va des de la seva insatisfacció amb un «estil poètic esgotat», passant per la descoberta dels simbolistes francesos i la consegüent ruptura de formes i de temes ?que s´inicia amb Prufrock i culmina amb La terra erma?, fins al lent progrés cap a un llenguatge en què «sols per la forma, per l´ordre, / poden les paraules o la música assolir / la quietud, com un gerro xinès continua / movent-se perpètuament en la seva quietud». Un llenguatge que troba la seva plena maduresa, juntament amb «la conciliació i el consol», en els Quatre quartets. Veiem, doncs, com, dels versos sarcàstics de joventut, com d´una pobra eruga, en va sortint la bella papallona definitiva que marcarà el rumb de la poesia moderna universal. Ja D. H. Lawrence havia escrit que «l´únic camí per a la poesia actual ha de ser directe, nu i rocós» perquè pugui respondre al repte de donar expressió al desgavell, la buidor espiritual i els sofriments tant personals com col·lectius del seu segle, «un món confús i obscur, contorbat per presagis de por». Un llenguatge matisat sovint per la ironia i, com descobrirà el lector en els versos més propers a la vida quotidiana, també per l´humor. El poeta, dramaturg i crític literari T. S. Eliot (Saint Louis, Missouri, 1888 ? Londres, 1965) va estudiar Filosofia a la Universitat Harvard. Més endavant es va traslladar a França i al Regne Unit per continuar-se formant. Un cop a Londres va trobar feina al Lloyds Bank i va conèixer Ezra Pound, qui el va introduir en el món literari anglès. El 1925 va començar a treballar a l´editorial Faber &Gwyer, on va acabar ocupant el càrrec de director. Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (1948) per la seva contribució a la poesia moderna, és un dels poetes més rellevants en llengua anglesa del segle XX.
