La Mafalda té nou anys i una única certesa: en sis mesos deixará de veure-hi del tot. La distáncia a la qual divisa el cirerer de la seva escola será la unitat de mesura de la seva pérdua de visió. Cada dia que passa hi ha d´estar més a prop, per contemplar-lo bé. Es per aixó que apunta en una llibreta les coses que li agradaria fer abans no sigui massa tard: comptar les estrelles que il·luminen la nit, jugar a futbol, pujar al cirerer Peró amb l´ajuda de la família i els amics descobrirá que les coses essencials no cal veure-les per sentir-les. Només així podrá deixar enrere la rábia i la por, per encarar el seu destí sense haver de renunciar a res. Paola Peretti s´ha inspirat en la seva própia malaltia per escriure una novel·la plena de sensibilitat, tendresa i coratge. La distáncia fins al cirerer és un debut amb vocació de clássic, un cant a la vida que s´ha guanyat el cor de lectors i crítica arreu del món. "No rendir-se mai de la vida - em repeteixo per dins -. No rendir-se mai de la vida!"