L´estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de Valéncia ha restat prácticament inédit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la década de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l´avanÇament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral.lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d´história. En concret, la defensa dels Furs de Valéncia, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l´aparició d´una consciéncia col.lectiva própia, que diferenciava els habitants del regne de Valéncia, els valencians, dels altres pobles de la Corona d´Aragó i la resta d´Europa.
