"Sí, ha arribat l´hora de demanar la paraula. De sumar-te als poetes i al cantautors, a tots els homes que se senten lliures. De que les cases, els carrers, les fonts, les terres, els vents, els arbres, deixen de tindre espant. D´obrir totes les finestres de bat a bat i deixar que penetrin tots els colors de l´arc iris, el repic de totes les campanes al vol. D´oblidar totes les cauteles, de despertar les paraules adormides en l´argila del temps obscur. I com quan éreu xiquets i llanÇáveu un códol, eixes campanades han d´arribar lluny, i el vent les ha de portar lluny, als carrers, als portals, a defora, als plans, a les deveses, a la muntanya, lluny, lluny." Amb esta il·limitada voluntat de revelació, l´autor s´endinsa en l´ánima d´un poble de referéncia del Maestrat, territori de cruïlla situat entre el País Valéncia, Aragó i Catalunya.
