Xavier Melloni, en el pr.leg del llibre, ens diu: "La vida mateixa és camí i no deixa que ens aturem. Així en Jaume, riu amunt en aquest poemari. Ebre amunt, travessant terres de raïm i altres conreus beneïts per l´aigua que flueix majestuosa. Després del pas per l´aridesa dels Monegres, en aquest tram del Camí Ignasià se li regala aigua a desdir...Sí, per. ell ho va fer en direcció inversa. Perquè per a ell el mar era Loiola, bressol d´Ignasi, un altre Pelegrí. Anava cap a l´origen, com de fet també fa el riu quan llisca cap al mar... Cada pas més a prop de si mateix, més a prop de tot, més a prop del Déu que és en tot. Quan ho haguem descobert, haurà culminat el nostre pelegrinatge." mà de Joan Tuneu, n´aplega una tria 254, que ens mostren la varietat de recursos estètics i de motius místics-teol.gics que formen una unitat indestriable.