El Café de la Marina (1933) constitueix una fita en la producció dramática de Sagarra: un títol ben representatiu del "poema dramátic", el génere característic de l´escriptor barceloní, alhora que un dels seus grans éxits de taquilla. S´hi recreen el món i l´ambient mariners, condensats entre les quatre parets d´una taverna de pescadors, en un poble costaner, vora el cap de Creus: un microcosmos on convergeixen vides pobres, monótones, escarrassades. Vet aquí l´escenari que emmarca una trama amorosa clássica: el pare interessat que acorda lliurar la filla a un pretendent ric peró repulsiu, contra la voluntat d´ella i les esperances d´un aspirant jove, preferit pel cor de la noia. Hi ha, doncs, un triangle sentimental, rivalitat erótica, passió latent. A més d´una galeria de personatges secundaris i d´un llenguatge popular viu que, a parer unánime de la crítica, suposen dos mérits importants, destacables entre altres encerts, d´un clássic de la dramatúrgia catalana.
