La vida a Bruguera amb la dictadura de Franco com a teló de fons i el fet que els seus dibuixants estrella se n´anessin per fundar Tío Vivo, una nova revista que els permetés aconseguir més recursos, mantenir el control creatiu dels seus personatges... -obtenir més llibertat, en definitiva- com a metáfora del régim franquista, és el marc i l´esséncia de L´hivern del dibuixant, la nova obra de Paco Roca, Premi Nacional del Cómic 2008 amb Arrugas. I és que en l´Espanya del 1957, ser historietista era un ofici. Els dibuixants no eren artistes, eren obrers de la vinyeta. Cobraven a tant la página -o la vinyeta-, treballaven a preu fet, seguint uns patrons establerts i inamovibles. Renunciaven als originals i als drets d´autor en canvi dels diners cobrats. Peró en aquell 1957 es va produir un fet que va trencar la monotonia i va sembrar l´esperanÇa. Cinc extraordinaris historietistes, famosos pels seus personatges, van gosar rebel·lar-se. Després d´un any i mig de treball gráfic i de documentació, Paco Roca ha aconseguit reflectir amb gran fidelitat l´ambient de l´época i recrear-ne els protagonistes amb un gran realisme. "No és casualitat -exposa en el próleg Antoni Guiral, prestigiós estudiós del mitjá- que Carlos Conti, Guillermo Cifré, Josep Escobar, Eugenio Giner i José Peñarroya fossin els elegits, o els autoelegits. Eren autors de personatges populars amb prestigi, com Carioco, Tribulete, Carpanta, l´inspector Dan o don Pío. Alguns havien estat educats en la República, tots havien patit en directe la Guerra Civil;hi havia qui fins i tot havia lluitat en el bándol perdedor. S´havien format en un entorn que responia a l´esperanÇa". Guiral destaca especialment el treball de L´hivern del dibuixant en tant que és una de les "poquíssimes aproximacions a aquesta história, a la dels historietistes i les seves vivéncies. Paco Roca l´ha fet amb afecte i respecte, peró també amb realisme i coheréncia amb el que explica. No tot és bonic, peró la veritat a vegades és dolorosa". Es clar que la llista dels "actors" protagonistes de L´hivern del dibuixant és forÇa més llarga que els esmentats més amunt: Rafael González, Vázquez, Víctor Mora, Armonía Rodríguez, Segura, Nadal, els germans Bruguera, Bernet, Ledesma, Ibáñez, Raf, Nené... En certa manera, confessa el mateix Paco Roca, aquesta és l´obra que sempre havia volgut fer: "els tebeos de l´Editorial Bruguera són els que em van fer comenÇar a estimar els cómics i, com molts de la meva generació, de les anteriors i de les posteriors, vaig créixer amb tots els seus personatges;Capitán Trueno, Mortadelo, Zipi y Zape, Anacleto... Des de petit em preguntava qué hi havia al darrere, com eren els seus creadors, com treballaven i com era aquella editorial". L´hivern del dibuixant ha servit d´alguna manera per complir el somni infantil del dibuixant valenciá, especialment en la part de la intensa tasca de documentació que ha hagut de dur a terme: "Unir els trossos de la história a partir dels records de dibuixants i altres persones relacionades amb l´editorial per intentar ser el més fidel possible als fets ha estat la part més complicada d´aquest álbum, peró també la més apassionant", subratlla Roca.
