OBRA GUANYADORA DEL XII PREMI POLLENÇA DE NARRATIVA 2021 «Un llibre de narracions amb una veu turgent que té relleu. Un català simple, eficient, mordaç, fins i tot, que s´adapta a la realitat alterada que descriu. Novel·listes sense rumb que ja no volen escriure, inundacions apocalíptiques que acaben amb un poema de Maragall, el cel convertit en un camp de golf. L´acidesa de l´escriptura irònica de l´autora destenyeix la realitat dels colors llampants i lluents que volen evitar les confusions d´un món que ha perdut el sentit i només és la seva pròpia estridència. Una veu perspicaç que sembla, per un moment, que ha perdut el seny, però que mai no perd la mirada subtil i penetrant per tal d´encarar-nos als nostres terrors més banals, a les nostres misèries més aspres, a les nostres solituds més secretes, al daltabaix que ens conforma cada dia. Una llengua esmolada, que cerca una credibilitat afuada, i que alhora és càustica, farsant i corrosiva.» _Sebastià Perelló, membre del jurat del XII Premi Pollença de Narrativa_
