El juliol de 1263 té lloc la Disputa de Barcelona entre el jueu convers, Pau Crisià, de l´ordre dominicana, i el presigiós rabí de Girona Mossé Ben Nahman, conegut també com a Nahmànides. Ordenada i presidida per Jaume I, que actua coercit per Ramon de Penyafort, fi de l´executor de la política papal d´intolerància envers els jueus, la disputa no pretén sinó mostrar la superioritat moral del crisianisme i forçar la conversió del rabí i de tots els jueus de Catalunya. Josep M. Quintana exposa fidelment aquest fet real i s´endinsa en la ficció per mostrar com, de manera subtil, Ramon de Penyafort actua sobre la consciència del monarca. Així, envolta la disputa d´una sèrie de fets de naturalesa criminal que, amb una trama plena d´intriga, expliquen l´acitud d´una societat feudal, profundament anisemita, que lluita per afirmar els seus privilegis.
