Els poemes d´Alfabet de l´ombra projecten una mirada poètica cap a dos paisatges del passat: un de remot, en el qual afloren subtilment els temors, els desitjos i les incerteses que dominen el món actual, i un altre de més proper, que encara perviu en la memòria com si els records fossin les restes d´un naufragi. "Joan Graell està en possessió de la llengua, i ha encetat una aventura prometedora. Després de la nitidesa de pur deliqui versal de l´inici de l´Alfabet de l´ombra, obre un nou registre en el poema XI, amb l´evocació dels poetes Barceló i l´Espunyes de cal Vilaro, i acaba amb una confessió col·loquial que ens fa baixar a la terra, sense estalviar-se un bell sentit de l´humor." (De l´epíleg de Víctor Obiols).
