Una fina pàtina d´orfebreria pacient amalgama aquest recull de cinc narracions que, amb diversitat provocadora d´estils, conviden el lector a viatjar en el temps, a connectar amb paisatges inesperats, a endinsar-se en situacions límit, a furgar en la condició humana amb subtils pinzellades de màgia no exemptes de crítica i d´ironia. El primer dels relats, narra la vida del suposat últim gollut de la Vall de Freser a començaments del segle xx. El segueix la recreació de la invasió romana de l´illa de Menorca, on habitaven poblats cavernícoles. Continua amb una festa que es celebra a l´interior més remot del Brasil, un experiment sobre la conducta humana i un conte distòpic, que ens trasllada a un possible futur. El títol fa referència tant a la temporalitat de la vida com també a l´ús del pigment, l´ocre, utilitzat des de l´antigor en les empremtes i les pintures rupestres encara visibles dels ancestres amb la mà tenyida d´òxid de ferro, talment una forma primària de comunicació de la humanitat.
