Anna Aguilar-Amat esdevinguda una no-Ginebra ens escriu aquest nou llibre de poemes en forma epistolar des de l´illa d´Avalon. Avalon és el centre neuràlgic del món femení, la casa de la dona, el matriarcat existent quan es tanca la porta, ningú et veu i hi tens els fills a dins. Un regne femení, singular, quotidià, on les mans tallen verdures i cuinen, el briks són a la nevera, hi ha boles de gelat de maduixa, pastissets de Cropan, pilotes fetes amb paper rebregat, selfies a la platja;on el món exterior aporta imatges que hi circulen sense atrafegament i on el desig i l´amor són llocs i noms perduts a la geografia dels mapes a més de 8.000 km de distància. Amb curioses similituds amb l´imaginari poètic de joves poetes nord-americans actuals com Btitanny Wallace, Richard Chien, Noah Cicero, Tao Lin o Megan Boyle, Aguilar-Amat construeix un poemari on poesia i bellesa es veuen destronades per necessitat i per una vida portes endins excessiva. Perquè, com diu l´autora: ?All. bonic d´aquest poema és que permet que / el poema més bonic del món encara pugui / néixer. / En qualsevol moment. / En qualsevol moment.? DOLORS MIQUEL
