En diu Carme Cruelles, al próleg del llibre: "Aquest poemari es basteix a sobre d´uns valors tan sublims com el pes de l´existéncia humana, un poemari que pretén fornir el sentit de la nostra vida i, no només aixó: mostrar la poesia com un instrument per sospesar i valorar el nostre exisitir, els nostres viures delirants i dubitatius sovint... Una veu extremadament cálida i a la vegada profunda que s´aparta dels malabarismes i additius innecessaris i que pretén, amb pas ferm i segur, arribar al fins de les coses, a l´arrel més profuntda, a la branca més alta... L´arbre que som és reflex del nostre existir, del nostre arrelament a la vida, de l´amor que ens fa sentir i ens fa reeixir i que ens ensenya les paraules justes i necessáries. [...] Tornem a trobar, com en L´avís de l´ángel, uns poemes sólids que s´enganxen a la pell, perqué la poesia del Joan Callau és la d´un alquimista de la paraula".
