En un acte de catarsi, la Lisa Cama ens desgrana la seva existència de confrontació i descoberta escrivint a la seva mare Rosa Tarrés, una dona nonagenària amb el seny perdut. Una vida de comoditats en una família burgesa i cat.lica de què només es podrà deslligar per influència de la seva amiga bielorussa Greta Lanskaya. Tres dones amb perspectives de vida molt diferents. Un apreciat vas cerimonial preinca que finalment arriba a la galeria d´art de la família Cama-Tarrés és l´objecte-excusa per on pivota aquest relat;un quero que, del cor de l´imperi de l´Inca, transita fins al centre de la cultura parsi, passant per la singularitat de la religió i dels déus hindús. Amb el referent del cognom Cama ùo Kamaù del qual, d´una manera velada, anirem descobrint la seva dispersió pel món.La pèrdua, l´amor i el desamor, la diferència de classes, la cerca d´una identitat, les religions, l´activisme, l´estima per l´art... se´ns presenten a través d´una finestra oberta per a la reflexió.