La temptació d´escriure com un altre autor en una llengua i un estil manllevats és tan antiga com l´autoria individual i els primers èxits literaris. Es parodia per riure, per criticar, per exposar idees oposades a les del text o l´autor que es pren com a referència, de vegades s´imita per admiració i, sobretot, per jugar: com una demostració d´habilitat i com un joc d´intel·ligència. Julià Guillamon ha reunit una antologia dels clàssics de la literatura catalana apò- crifa, des de Cerverí El Jove fins a Montserrat Roig i Baltasar Porcel, passant per Josep Pla, Josep M. de Sagarra, Mercè Rodoreda i Rosa M. Arquimbau. Molts d´aquests textos, d´autor desconegut, es van publicar a L´Esquella de la Torratxa, El Be Negre i el Papitu. D´altres han estat escrits per autors com Terenci Moix, Ramon Barnils, Quim Monzó i Sergi Pàmies. Amb una pinacoteca apòcrifa de falsos nonells, dalís i mirós.
