Tot va començar quaranta anys enrere, quan l´home va suïcidar-se dins el cotxe del pare, allà a la granja al final del camí. Com fitxes de dominó que tomben l´una rere l´altra, aquella mort va desfermar antics poders d´un altre món, terrorífics i incomprensibles per a un infant. Així fou com l´horror va entrar-li a casa i va fer tots els possibles per trencar-li la família. Al final del camí, però, hi viva la Lettie. I la Lettie, inexplicablement màgica i incomparablement astuta, va jurar que el protegiria per damunt de tot. Quan l´infant torna al poble fet home, de seguida se sent cridat a visitar la granja de la Lettie altra vegada. Fa molt que procura no pensar en res del que hi va passar, però tan bon punt seu vora l´estany, rere la granja al final del camí, reviu el pitjor dels malsons, el dia en què va descobrir que l´horror no és només cosa dels contes. L´oceà al final del camí és un recer magnífic que parla de l´essència d´allò que ens fa humans. Una faula obscura, esglaiadora i fascinant que demostra altra vegada que, amb Gaiman, la màgia s´obre camí i troba la manera d´arrelar als indrets més foscos de la realitat.
