Després d´una catàstrofe apocalíptica, una supervivent -la veu poètica- sent propera la fi de la seva existència. En les que creu que poden ser les seves darreres hores i davant la possibilitat que sigui ella el darrer ésser humà, reflexiona sobre les causes del cataclisme provocat per l´humà. Al llarg dels XVII cants de què es composa l´Oratori, el subjecte poètic medita sobre la naturalesa humana, el patriarcat i la idea que l´ésser humà s´ha fet de Déu, adaptada a les seves necessitats. El seu desig -la seva esperança-: que algú altre sobrevisqui i les seves paraules li siguin un llegat d´aprenentatge.