El Mont. Dessota un cel, és un viatge poètic intimista sobre la muntanya de la Mare de Déu del Mont, que amb els seus 1124 metres d´alçada esdevé la torre de guaita perfecta per albirar els paisatges que configuren el nostre entorn. El poemari pretén endinsar-se, precisament, en aquest paisatge tot sovint feréstec, de mala petja, de corriols dreçats entre el rocam, que pugen dreturers fins al cim del Santuari. I és en aquests camins on els poemes s´aturen per glossar-ne indrets prou singulars, llocs i moments que configuren imatges evocadores, bellíssimes, canviants en el temps, per. que mantenen l´essència i l´ànima dels ulls dels romeus que segle rere segle els han contemplat. A voltes és el mateix paisatge qui pren la paraula, qui ens parla a través del vent o la boirina per fer-nos partícips dels seus afanys i temences, dels seus records més íntims, de secrets sovint inconfessables. I ho fa amb un deix noucentista, on cada mot llisca entre el verdet del temps i la natura. La rima, els recursos expressius o les figures que hi sovintegen no són sinó una excusa formal per copsar-ne la bellesa antiga, secular, que la muntanya traspua.
