El meu dia a l´altre país és, segons diu el subtítol, «una història de dimonis». I, efectivament, en aquest relat breu s´explica la història d´un possés, però «posseït no només per un dimoni, sinó per diversos, molts, fins i tot incomptables».El narrador, jardiner de professió, rememora una època remota de la seva vida en què la seva condició demoníaca el va convertir a ulls dels habitants del poble en un tipus marginal, en l´inadaptat que vivia en un antic cementiri i els aterria en idiomes incomprensibles amb la seva xerrameca insultant i les seves diatribes contra la creació, tot i que, de vegades, també proferia sobtats oracles que eren ben rebuts pels seus paisans.La mirada atenta que li dirigeix un bon espectador, per més detalls, un pescador, l´allibera dels dimonis i desencadena un moment epifànic de transformació, de superació d´un llindar de consciència -leitmotiv de l´obra handkeana-. Aquí comença l´inici del viatge, després de creuar un llac, cap a l´«altre país», on romandrà un dia i, si bé no compleix l´encàrrec del pescador, la jornada li proporciona renovada alegria de viure. Tot i això, la seva nova existència sense màscares ni dimonis desencadena en l´alliberat recels i dubtes. Perquè, encara que l´exorcisme li permet reintegrar-se a la comunitat, ¿no ha perdut també el seu poder indispensable de rebel·lió, la «naturalesa indestructible i resistent del seu ésser» Rememorant, sense esmentar-lo, un relat recollit a l´Evangeli de sant Marc, en què Jesús allibera un posseït per mil dimonis anomenats Legió, Handke reflexiona subtilment, amb ironia, sobre la seva trajectòria com a escriptor, des de l´etapa de la bogeria, quan escrivia a contracorrent textos transgressors que de vegades rebien respostes irades, i sobre la seva etapa actual, després d´haver rebut el Premi Nobel, com a escriptor distingit i, en part, neutralitzat que, potser, ha perdut el poder de sacsejar consciències.
