El novembre de 1885, quan la resta de Canigó ja era a la impremta, Jacint Verdaguer continuava donant voltes a la redacció del «Cant de Gentil». D´aquesta poesia, veritable cim literari de l´obra, ja n´havia desestimat quatre redaccions. S´han conservat, amb nombroses variants per a cadascuna, entre la pila de papers que va redactar mentre treballava en el poema èpic. La recuperació de tots aquests versos permet reconstruir la treballosa composició d´una de les poesies més celebrades del poeta de Folgueroles. A través de múltiples assajos una trentena d´esborranys, assistim a la seva evolució. Partint d´una descripció, extraordinàriament lírica, de l´estimada adormida, evolucionarà fins a convertir-se en expressió, una de les més corprenedores que s´han escrit mai en català, dels anhels vastos i exigents del poeta, i del dolor inconsolable que comporta la constatació de la impossibilitat d´assolir-los. Els assajos desestimats no sols permeten oferir una petita lliçó de filologia aplicada i d´interpretació de textos. Recollir el procés de redacció de la poesia, amb l´anàlisi i la comparació de les diverses redaccions, enriqueix extraordinàriament la significació d´una de les poesies més (re)conegudes de Verdaguer.
