«Aquesta és, malgrat el seu carácter de tempteig, una de les obres més interessants i colpidores dels anys 70. Aquesta novel·la entronca amb la llarga tradició europea del Bildungsroman o novel·la dels anys de formació, amb el tema de l´adolescéncia perduda peró persistent (H"lderlin, Musil, Hofmannsthal) i, sobretot, entronca amb la novel·la simbolista feta a partir de fragments de musicalitat perfecta i construcció poética ben controlada al servei d´algunes poques referéncies de contingut autobiográfic. A excepció de Solitud, de Víctor Catalá, potser cap altra obra de tota la literatura catalana moderna no ha exposat amb tanta perfecció i entusiasme pulsional els difícils camins a través dels quals el sexe arriba, tard o d´hora i sempre a partir d´un ancoratge malauradament edípic, al cos de l´altre. Les referéncies clares a l´eros homosexual, precisades amb l´escenificació literária d´un desig a la deriva, transideológic, i l´aparició de descripcions d´alt nivell estétic sobre la reunió de dos cossos en l´escena amorosa, fan d´aquesta novel·la l´obra on millor ha traspuat en catalá, fins avui, l´obertura estilística que l´obra teórica de Freud ha permés en el panorama de la literatura universal».
