Igual que hi ha qui se sap de mem.ria l´alineació del Barça, la senyora Serafina se sabia totes les marques de detergents. Quan un mes de desembre va morir, va entendre de seguida per què havia anat al cel: tot era brut, fet una porqueria! Els núvols blancs suraven llefiscosos. Les estrelles semblaven cagadetes de mosca... Un fàstic. Una vergonya. La Serafina s´arromangà i es posà a fer feina. D´una banda, la roba blanca: la lluna, les estrelles, els núvols i les esteles dels avions. I de l´altra, la roba de color: el cel blau, el sol i l´arc de Sant Martí. Resulta,per., que al cel les coses no rutllen igual que a la Terra i que la catàstrofe que va provocar va ser de les que fan història.
