De l´edat mitjana fins a mitjans del segle xx, el Pirineu ha estat el pas per on la gent que ha anat formant la nostra cultura i el nostre país anava ocupant les terres més planeres i més a tocar del Mediterrani. Ben entés: venien d´un i altre costat i, com que van ser els primers, no és cap exageració escriure ara que el Pirineu és el bres¬sol dels Països Catalans i de Catalunya. Avui, peró molts punts d´aquest bressol són buits. El Pirineu és una gran serralada plena de preguntes. Anem de les terres més altes de l´Alt Empordá a l´Al¬ta RibagorÇa i la Vall d´Aran. 14 autores i autors ens han escrit sobre una trentena de pobles buits: Requesens, a l´Alt Empordá;Ribelles, Bassegoda, Monars, Sant Aniol d´Aguja i Lliurona, a l´Alta Garrotxa;Coma, al Conflent i Santa Cecília de Cos, al Vallespir;Viladonja i Aranyonet, al Ripollés;Creu, al Capcir;Callastre, a l´Alta Cerdanya;Montcalb, al Solsonés, i Brocá, al Berguedá;Forn, Se¬nyús, Estelareny i Banyeres, a l´Alt Urgell;Montesquiu, Claramunt i Toló, al Pallars Jussá;Besan, l´Espluga de Cuberes i Sant Sebastia així, sense accent al Pallars Sobirá;l´Artiga, Saraís i Aulet, a l´Alta RibagorÇa;Sant Pér i Bordius, a la Vall d´Aran, en catalá i aranés. A Els pobles perduts del Pirineu catalá i aranés convidem a co¬néixer, a caminar i, si pot ser, a recuperar i a estimar una part imprescindible del nostre país. La seva columna ver¬tebral. Que l´oblit i la deixadesa no acabin d´aterrar-ho.
