O sigui que he viscut sol, sense ningú amb qui de veritat poder parlar, fins que vaig tenir una avaria al desert del Sahara, fa sis anys. S´havia trencat alguna cosa del motor. I com que no anava amb cap mecánic ni amb cap passatger, em vaig preparar per mirar de fer, tot sol, una reparació difícil. Per mi era una qüestió de vida o mort. Amb prou feines tenia aigua per beure per a vuit dies. La primera nit, doncs, em vaig adormir a la sorra a mil milles de cap terra habitada. Estava molt més aïllat que un náufrag en un rai al mig de l´oceá. O sigui que imagineu-vos la sorpresa que vaig tenir, a trenc d´alba, quan una veueta molt especial em va despertar. Deia: -Si us plau... dibuixa´m un be! -¿Eh! -Dibuixa´m un be...
