En poques dècades, la humanitat ha experimentat una revolució en els hàbits ancestrals. Sense que ens n´adonem, la nostra espècie ha passat d´habitar cada racó de la Terra, immersa en la natura, a viure en una part veritablement ínfima de les terres emergides del planeta: la ciutat. Una revolución només comparable a la transició de caçadors-recol·lectors a agricultors que es va produir fa 12.000 anys. És cert que en termes d´accés als recursos, eficiència, defensa i difusión de les espècies, aquesta transformació és avantatjosa. Però també ens exposa a un risc terrible. El nostre èxit urbà requereix, de fet, un flux continu i exponencialment creixent de recursos i energia, que tanmateix no són il·limitats. A més, l´escalfament global pot canviar definitivament l´entorn de les nostres ciutats i constituir precisament aquesta mutació fatal de les condicions de què depèn la nostra supervivència. Per això s´ha tornat vital tornar la natura al nostre hàbitat. Les ciutats del futur, ja siguin construïdes des de zero o renovades, s´han de transformar en fitòpolis, llocs on la relació entre plantes i animals s´acosti a la relació harmoniosa que trobem a la natura. No hi ha res de més important que això per al futur de la humanitat.
