Som també el lloc que habitem i els espais que vam habitar, els punts on han quedat gravades estampes dels nostres actes i inactivitats, de la història personal que ens confirma. A La casa sonora s´evoquen els cruixits, les dilatacions, les passes, els grinyols, els cops de porta i les roncors que omplen el silenci del poeta, que des de la distància temporal entre el seu sedentarisme actual i el nomadisme urbà dels anys passats ha volgut convertir en poemes. El misteri dels passadissos, el vertigen de les fugides, l´ansietat dels trasllats, la il·lusió i la desfeta d´anar d´aquí a allà. I la serenor de la nostàlgia, sempre tan creativa.
