Aquesta obra és un estudi sobre la vida del col·leccionista Pablo Bosch i Barrau (1841-1915). Vocal del Reial Patronat del Museu del Prado, nomenat el 1912, i membre del Patronat des de la seva creació, va fer al Museu del Prado la donació d´obres d´art més important fins aquell moment (Goya, Murillo, El Greco...). El propòsit d´aquesta obra no se centra en el coneixement (estil, iconografia, atribucions.) de les peces que formaven part de la seva col·lecció, sinó principalment en les vicissituds i circumstàncies biogràfiques de Pablo Bosch, en la seva metodologia com a col·leccionista, les prioritats electives i el comerç de l´art.
