El 25 d´agost de 1936, un mes després de l´inici de la guerra civil, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya endegava un ambiciós pla de fortificacions defensives a la rereguarda del front d´Aragó. En poc més d´un any, el Govern català va ser capaç de bastir una xarxa de punts fortificats, amb búnquers, trinxeres cobertes, posicions d´artilleria, dipòsits de munició al llarg de tota la rereguarda del front aragonès, des de Broto, al Pirineu d´Osca, fins a Horta de Sant Joan, als Ports de Tortosa-Beseit. La magnitud d´aquella empresa no va passar desapercebuda a l´enemic, que aviat va rebre informes dels seus agents sobre l´evolució de les obres i les seves característiques. Aquesta informació, sumada a l´esfondrament de les línies republicanes del front aragonès el març de 1938, que esdevingué una veritable desbandada, feu que la major part de la línia defensiva de l´eix Cinca-Algars no complís amb la funció per a la qual s´havia construït. Vuit dècades després es conserven bona part del conjunt d´aquelles fortificacions, distribuïdes en quatre sectors: Boltaña, Montsó, Fraga i Gandesa. A partir d´aquests vestigis i de la documentació que es conserva als arxius militars es ressenyen les motivacions, els orígens i les vicissituds de la seva construcció, així com el valor estratègic de cadascuna de les posicions que la formaven.
