Allá a l´avinguda del Tibidabo, per on circula el vell Tramvia Blau entre mansions modernistes imponents, es troba l´Harem, un prostíbul ben exclusiu que ja en temps del franquisme havia estat molt popular: el més luxós de la ciutat, amb portes daurades, cámeres de vigiláncia, vitralls de colors, cortinatges i tapissos, i replet de refugis, amb sales clandestines i passadissos secrets. Tan secrets com els misteris que amaguen també bona part dels seus personatges. I és que el Mili Santamarta, personatge histriónic i únic hereu de la nissaga familiar i regent del club, rep la terrible notícia de la troballa del cos de la seva mare, assassinada amb dos trets a la nuca. Juntament amb la Sancha, la seva mare adoptiva i má dreta del bordell i també trasbalsada per la mort del seu fill anys enrere, emprenen un llarg camí per esclarir els fets i trobar una veritat que, al capdavall, suposará una caixa de sorpreses, amb desapareguts, traficants de dones, llistes inesperades, sectes satániques, rituals de vudú, clubs sadomasoquistes... i molts morts. Després d´inaugurar la col·lecció amb História de mort, Andreu Martín torna a «crims.cat» amb una novel·la dura, violenta, peró amb la ironia i l´humor necessaris, amb girs constants d´un ritme vertiginós on amb prou feines hi ha espai per a la pausa, i aquí el lector es converteix gairebé en un personatge més dins d´una trama on cadascun dels detalls compta.