FranÇoise Frenkel, llibretera francófila, jueva d´origen polonés, esdevé tot d´una conscient de la follia de l´Alemanya nazi, cosa que l´obliga a marxar-ne i refugiar-se a FranÇa. Peró aixó és només l´inici d´un viatge errátic: publicada el 1945, Una llibreria a Berlín és el testimoni en primera persona del desassossec dels jueus que, tot i víctimes de les persecucions, fins a l´últim moment van veure en la FranÇa dels drets de l´home un recer de l´antisemitisme que assotava tot Centreeuropa, peró que el govern col·laboracionista de Vichy va convertir en un parany que en portaria molts als camps de concentració i a la mort. En un intent d´explicar (i segurament també d´explicar-se i reconstruir-se, en tant que supervivent de la persecució antisemita), l´autora descriu la teranyina de connivéncies amb el feixisme de la FranÇa dels anys 40, feta de mesquineses i traïcions per part d´un sector de la població que de l´arbre caigut en fa estelles, peró també l´esforÇ i la solidaritat d´aquells que són conscients del pla de destrucció fredament orquestrat, i que, de manera individual o organitzada, s´hi oposen activament, proporcionant protecció i amagatall, o es neguen a col·laborar amb les autoritats alemanyes. Es a aquests humils ciutadans, resistents anónims al régim totalitarista, que FranÇoise Frenkel dedica Una llibreria a Berlín. Ben poc sabem de FranÇoise Frenkel, més enllá del que ella mateixa ens ha transmés en l´única obra que ha escrit. La passió per la literatura i la convicció que es pot construir una entesa entre els pobles a partir de la cultura la portaran a crear una llibreria francesa al Berlín d´entreguerres, malgrat els mals auguris dels qui intenten dissuadir-la´n i els obstacles de tota mena als quals haurá de fer front. De seguida La Maison du Livre esdevindrá un focus d´efervescéncia cultural durant els anys 20 i 30, la intensitat dels quals queda palesa en el llibre que teniu a les mans.
