La meva àvia es deia Teresina i la meva iaia, Matilde. Elles són dues de les dones que més admiro. La Teresina va parir dues vegades i va tirar endavant una família de manera silenciosa i a l´estil formiga. La Matilde va tenir sis parts, i va tirar endavant cinc fills, amb fortalesa i humor contagiosos, a l´estil toro. Les seves dues hist.ries contenen la de la meva mare, la meva, la de la meva filla i les de totes les dones del món. Perquè com unes nines russes ens hem anat parint les unes a les altres. Aquest llibre m´ha colpit. M´ha fet mirar endins i m´ha fet mirar enfora. M´ha connectat amb les meves arrels i m´ha fet pensar en la meva filla. I ara, després de llegir-lo, de gaudir i de plorar, travessada per totes aquestes pàgines, penso que n´hem de parlar, de tot aix.. Que ens les hem de dibuixar, aquestes hist.ries. Passar el testimoni. Hem de parlar-los de les padrines, a les nostres filles. Perquè totes portem a dins l´herència de la sang, dels albats, de les ombres i de les llums que han envoltat sempre la maternitat. Clàudia Cedó Castillo, dramaturga.
