Una catàstrofe. Un cop més, l´agost ha passat volant. És l´hora violeta. A la platja d´Altafulla quatre amics aprofiten per fer l´últim bany de l´estiu. Al cel s´hi mou un gran núvol de tempesta. Un fil de lluna apareix i desapareix a cada moment. El Pitus, que sempre va a la seva, s´ha tret el banyador i s´ha posat de cap per avall. El Marcel, el narrador d´aquesta hist.ria, només vol que arribi la nit per trobar-se d´amagat amb la Guida, l´enigmàtica germana de l´Enzo. El Júnior, que no ha fet l´estirada ni sembla que vulgui fer-la, gaudeix de les onades com quan tenia deu anys. L´únic que no es banya és l´Enzo. Per alguna raó que desconeixem, s´ha quedat assegut a la vora, jugant amb una pedra a la mà. El Marcel el mira un moment i l´Enzo li torna la mirada. De tant en tant, un llampec il·lumina el capvespre. Uns instants més i l´estiu ja s´haurà acabat. Potser és el moment, doncs, de tornar al principi i donar una mica més de temps a aquest grup de nois, abans no es facin grans del tot.
