Josep de Pueyo i Pueyo (1732-1785), hereu del marquesat de Campofranco, fou una personalitat eminent en la vida cultural mallorquina de la segona meitat del s. XVIII. Amic i col·laborador de Bonaventura Serra, entre les seves inquietuds figurava la composició poètica, que va cultivar en castellà, en francès i en llatí. És a aquesta darrera faceta, la de poeta neollatí, que dedicam aquesta obra, amb la traducció dels seus poemes, el brevíssim A un amic afligit, l’epístola elegíaca Linceu a Procne i l’epopeia didàctica La Parnàssida. L’estudi que acompanya els textos pretén, després de proporcionar una semblança de l’autor en la seva època, posar de manifest la seva destresa en l’ús de les formes i dels temes dels gèneres clàssics i el coneixement que demostra dels seus models, sobretot d’Ovidi i Virgili. La Parnàssida, el més llarg i ambiciós dels tres poemes, ens revela també la postura del seu autor pel que fa a l’excel·lència dels poetes moderns ―i concretament de John Milton― en comparació als clàssics de l’Antiguitat.
