Havien quedat que es trobarien a La Taverna. I ja hi era. Esperant que apareguessin els morvkov. La cita era amb tres, dos homes i una dona. No li agradaven. Per endavant, no li agradaven;ningú d´aquesta raÇa no li feia el pes: el to verd de la seva pell, els ulls -d´un verd tan fosc que semblava negre-, les mans-urpes, delicades i esmolades, com disposades a donar instruccions..., a part d´aixó semblaven terrestres, llevat de la seva manera de conversar: era sempre pausada, una mica sibilant, ritualitzada. Qué en volien, d´ell L´havien fet anar fins a Neutrax, un petit satél·lit artificial a dos dies de viatge de Mart, amb l´oferta d´un treball increïblement ben pagat. Bé, ell era el millor pilot espacial. Es podia fer cárrec de qualsevol nau. La menaria on volguessin. El que el molestava era l´espera.
