«I, des d´aquell dia, aquella cabanya rudimentária la vam anomenar La Mansió. Va ser una manera d´aprendre que contra l´horror només ens queda l´humor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en déiem "els nostres protectors", i de la sorra, "el nostre llit d´hotel", i del mar, "la nostra banyera"». Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Una mirada diferent sobre l´exili i la vida al camp de refugiats d´Argelers. Ara que estem junts és també una história d´amor.
