«Aquesta nit us estimareu amb desesperació: sabeu que será l´última nit que passareu plegats. No us tornareu a veure mai més. Mai més. No podrá ser. Us acariciareu i us besareu tan intensament com només ho poden fer dues persones angoixades, intentant impregnar-vos de l´esséncia de l´altre mitjanÇant el gust i el tacte. La intensa pluja tropical colpeja furiosa la barana verda del passadís exterior que porta a les habitacions, i ofega el so dels vostres gemecs furiosos. Els llampecs intenten allargar-se en el temps per véncer la foscor.Un excel·lent relat que recupera les nostres arrels colonials i una commovedora história d´amor prohibit amb ressonáncies de Memóriesd´Africa.
