Memòries de qui va acompanyar l´abat Escarré a l´exili, va fundar el CIEMEN i la Crida a la Solidaritat i és a l´arrel del moviment independentista del segle XXI.Testimoni vital de la trajectòria d´Aureli Argemí, que es desplega en diverses direccions al llarg de prop d´un segle. Nascut durant la guerra en una família religiosa i conservadora, Argemí va ingressar com a monjo al monestir de Montserrat. Va estudiar a Roma i París i es va convertir en membre del grup més inquiet i renovador de l´abadia, que seria desterrat a Cuixà, on van crear un nucli clau de l´antifranquisme catalanista. Aureli Argemí va acompanyar l´abat Aureli M. Escarré com a secretari a l´exili a Itàlia. Després de la mort de l´abat, es va implicar en la lluita antifranquista i l´any 1974 va fundar el CIEMEN, a favor de les Minories Étniques i Nacionals. Va ser un dels impulsors de la Crida a la Solidaritat. Desvinculat de la vida religiosa, ha impulsat tota mena d´iniciatives internacionals en defensa de les llengües i les nacions sense estat. La seva vida va del nacionalcatolicisme de la postguerra fins a l´1 d´Octubre, passant per la renovació eclesiàstica, la revolta i l´expatriació de l´abat Escarré i la història política i social de l´independentisme.
