Alcidamant d´Elea definia el pensament com «una máquina per assetjar la llei i l´hábit, els reis hereditaris i l´Estat». Fidel a aquest designi radical, com si d´un presocrátic postmodern es tractés, l´autor de Submarins de butxaca, amb una llengua esmolada que no retrocedeix ni davant l´autoparódia, s´encarrega de posar en qüestió algunes de les principals facetes (sociopolítiques, morals, artístiques, epistemológiques i religioses) del sentit comú contemporani. Un llibre insolent i intempestiu, amb un ácid sentit de l´humor a cavall entre l´absurd i la tragédia, que entronca amb la tradició dels grans aforistes centreeuropeus com Lichtenberg, Kraus, Canetti o Lec.
