La poesia d´Antonella Anedda és capaç d´atènyer l´invisible i d´evocar tant les absències com les mancances, amb un llenguatge acuradíssim que destil·la l´esplendor d´allò velat o suggerit i el doble moviment d´un mostrar o insinuar. Una visió aparellada a allò que Louise Glück anomena «la llum brillant que passa a través d´una cambra fosca». Alhora, la seva litúrgia poètica, essencial i nua, es troba sempre vinculada als detalls eloqüents, capaços de fer-nos arribar el perfum, el tast i l´ànima de les coses, en dialèctica constant amb la fràgil i vulnerable existència. És una poesia magnètica i intensa, d´una elegant profunditat i impregnada d´una pietat que uneix el jo amb el nosaltres en l´exploració del dolor del món. I tot i que _Nits de pau occidental_ pren com a inspiració els fets dramàtics que van des de la guerra del Golf fins al llindar del conflicte de Kosovo, els seus versos -com en els grans clàssics- traspassen temps i espais i ens remeten a una fulgurant actualitat. La traducció d´aquesta obra, a càrrec de Nora Albert, va merèixer el XVIII Premi Jordi Domènech.
