Quan Edward Lear era a casa de Lord Stanley, que l´havia contractat per dibuixar la seva col·lecció zoológica, va comenÇar a fer unes estrofes de cinc versos per divertir els infants de la casa. Els poemes, acompanyats d´un dibuix, parlaven de dones de nas inacabable, d´homes amb la barba plena d´ocells, de dames que tocaven l´arpa amb la barbeta o, fins i tot, de senyors que es posaven rosegaires a les farinetes per fer-les més flairoses. Lear no podia sospitar que aquells poemets, els limericks, esdevindrien famosos i farien d´ell el patriarca, al costat de Lewis Carroll, de la literatura del nonsense o dels disbarats.
