A Berenáveu a a les fosques, Josep Maria Benet i Jornet analitza la submisa acceptació dels nous valors del franquisme en la societat de la postguerra. L´obra se centra en un grup de set personatges de la classe obrera, que viuen al Raval barceloní i representen les diferents actituds individuals i socials, degudament contrastades, davant del régim. A partir del relat d´una família, Benet i Jornet planteja una crítica al sector social dels que es van deixar convéncer i arrossegar per la imatge autocomplaent d´una societat del benestar servida per l´anomenada política desarrollista que la dictadura de Franco va promoure i difondre a partir dels anys seixanta.
